Fa uns quants anys, AFAMA em va donar l’oportunitat de formar part de la seva gran família com a psicòloga. Ara em dóna l’oportunitat d’estendre les ales una mica més enllà de les parets del centre escrivint articles divulgatius per tots els que esteu interessats amb el tema.

En aquest primer article, m’agradaria parlar de la malaltia que va donar raó de ser a AFAMA, una malaltia que gairebé tothom ha sentit anomenar algun cop, ja sigui a les notícies, perquè li han diagnosticat al familiar d’un amic o, fins i tot, perquè ens ha tocat viure-la dins del nostre propi nucli familiar.

No és casualitat que el nom d’aquesta malaltia se’ns pugui fer familiar a molts de nosaltres, ja que es tracta de la demència més freqüent a partir dels 65 anys. Tot i que cal deixar clar, que una demència no és equivalent a envelliment normal. A més, tot i que no és tan freqüent, la malaltia d’Alzheimer també pot aparèixer de manera precoç en persones que encara no han arribat a aquesta edat.

Però, què és la malaltia d’Alzheimer?

Es tracta d’una malaltia neurodegenerativa progressiva, això significa que les cèl·lules que formen el cervell, és a dir, les neurones, van morint a poc a poc, i d’aquesta manera, és com la persona que pateix la malaltia va perdent les diferents funcions cognitives (en el cas de la malaltia d’Alzheimer, la primera funció cognitiva que notem que comença a fallar és la memòria). Al final la persona afectada acaba perdent la seva autonomia per dur a terme les activitats de la vida diària i es torna depenent.

La mort neural és causada per l’acumulació de dues proteïnes: la beta-amiloide, que crea plaques; i la tau, que crea cabdells neurofibril·lars. Aquestes proteïnes es comencen a acumular anys abans que apareguin els primers símptomes de la malaltia. En la detecció precoç, a través de la punció lumbar, els especialistes poden observar si els nivells d’aquestes proteïnes es troben alterats abans que la malaltia es manifesti.

Un cop la malaltia es fa evident, amb el pas del temps podem observar com la persona va perdent les seves habilitats per valdre’s per si mateixa. Unes vegades de manera més lenta, i d’altres no tant, es van alterant diferents funcions cognitives.

Com he dit abans, la primera funció cognitiva que podem veure que falla és la memòria, ja que apareixen dificultats per recordar fets recents o aprendre coses noves, a més de les repeticions. Tot i que pot semblar estrany, mantenen en bon estat els records del seu passat i aquests són molt valuosos, ja que durant bastant de temps els podrem utilitzar per treballar la reminiscència, que ens serveix per reforçar la identitat i l’autoestima de la persona.

Altres funcions cognitives que podem veure alterades amb el pas del temps són: l’orientació, observem desorientació temporal (dia, mes, any…) i espacial (per exemple, no recordar el camí per tornar a casa); el llenguatge, poden aparèixer dificultats per anomenar objectes (anòmia) o fins i tot podem veure el discurs molt reduït; les pràxies, quan sorgeixen problemes per fer moviments senzills; les gnòsies, quan mostren dificultats per reconèixer objectes o persones; i les funcions executives, que suposen una menor capacitat de planificació, problemes per fer tasques complexes i pèrdua de la capacitat d’inhibició.

A més, durant el procés de la malaltia, poden aparèixer diferents alteracions cognitives-conductuals que poden dificultar el dia a dia.

Les alteracions cognitiu-conductual més comunes són: les al·lucinacions (són alteracions de la percepció, visual o auditiva), deliris (apareixen a partir de falses creences) agitació o agressivitat, depressió (caracteritzada per sentiments de culpa, plor, irritabilitat, aïllament social), ansietat (pot aparèixer tensió muscular, inquietud, dificultats per concentrar-se), apatia (causada per la pèrdua de l’interès o motivació), desinhibició (és un comportament impulsiu i inadequat), irritabilitat (impacient o que es molesta fàcilment), conducta motora aberrant (és un moviment continuo i repetitiu), alteracions del son (es tracta de dificultats per adormir-se, despertar-se molt prest o moltes vegades durant la nit) i de la conducta alimentària (pot afectar la quantitat o la manera de menjar).

Moltes persones, a partir de certa edat, ja sigui perquè algun dia han tingut un petit oblit o perquè algun membre de la seva família ha patit la malaltia, es comença a preocupar per la seva memòria, pel seu futur i el de la gent que l’envolta.

En el temps que es porta investigant la malaltia d’Alzheimer, s’han detectat alguns factors de risc pel desenvolupament de la malaltia. Tot i això, que siguin factors de risc no significa que si complim amb algun d’ells es desenvolupi. El fet que la malaltia aparegui o no depèn de molts factors i la seva interacció, destacant l’edat (així com augmenta l’edat, augmenten els casos), la genètica (presència del gen apoE4), determinats trastorns (hipertensió arterial, diabetis mellitus, obesitat i depressió) i socioambientals (sedentarisme, baixa escolarització, aïllament social, mala audició).

Per altra banda, s’han declarat com a factors protectors l’activitat física, la dieta mediterrània, les relacions socials i l’estimulació cognitiva.

Actualment la malaltia d’Alzheimer no té cura. Tampoc existeix cap medicació que la pugui aturar, però sí es disposa d’una medicació que pot ajudar a alentir la progressió de la malaltia durant un temps. També es disposa de medicació per la simptomatologia cognitiu-conductual, en el cas que sigui necessària. Per això, és molt important visitar el neuròleg quan es té la sospita de què es pugui tractar d’una demència. En el cas que es diagnostiqui, cal assistir als seguiments per explicar-li al neuròleg els canvis que hàgim notat durant els darrers mesos. Aquest pot receptar el tractament farmacològic adequat i també recomanar tractament no farmacològic.

El tractament no farmacològic més recomanat és la realització d’estimulació cognitiva, que consisteix en un conjunt d’exercisis destinats a mantenir o millorar les funcions cognitives. També es pot treballar a través d’altres tècniques que s’han vist beneficioses com la musicoteràpia, teràpia ocupacional, psicomotricitat, artteràpia, reminiscència, orientació a la realitat o fins i tot amb animals de companyia.

Una bona opció per treballar l’estimulació cognitiva des de casa és a través de jocs de taula. Dur a terme activitats a casa d’estimulació cognitiva tot sol a vegades pot ser poc motivador. Si convertim l’activitat en un joc i a més ve acompanyat d’una bona estona en família, el treball es torna més amè i agradable. Podeu trobar ressenyes de jocs de taula recomanats per treballar les funcions cognitives a la web de Espai Sinàptic.

Assistir a centres d’estimulació cognitiva com el d’AFAMA, ajuda a alentir la progressió de la malaltia i mantenir l’autonomia durant més temps, a més de fomentar les relacions socials i evitar l’aïllament. Al centre d’AFAMA es fa una intervenció multidisciplinària amb tots els usuaris a través de les rames de treball social, psicologia, neuropsicologia, teràpia ocupacional i fisioteràpia. També oferim suport psicològic a totes les famílies que formen, o han format en algun moment, part d’AFAMA.

Margalida Cifre

Psicòloga col·legiada B-02802